domingo, 15 de abril de 2007

LLIBRES, LECTURES I EDUCACIÓ EN VALORS

Mentre els llibres tenen una realitat física, amb paper, cartró, pàgines, lletres i espais en blanc, els valors o principis no són res si no es concreten en actituds –que s’endevinen- i comportaments –que de vegades es pateixen-. En un món cada vegada més esqueixat, on el trellat s’amaga en els clavills de l’enteniment compartit, em fa por escriure de valors, de valors i escola i, més encara, de valors, escola i llibres. Però reconec que són tres conceptes, formats de moltes realitats diverses, que poden multiplicar els seus guanys en confluir en una mateixa activitat o projecte amb objectius definits.

Els valors són quelcom abstracte que s’incrusta al coneixement a poc a poc des del naixement, a la família, a la televisió, al carrer i a l’escola. S’aprenen copiant, sense saber que s’aprenen, i en contar-nos els estudiosos que se n’han aprés alguns tots ens posen les mans al cap.

L’escola és l’instrument que la Societat s’ha donat per socialitzar els nens i que aprenguen a estar amb altres iguals i adults, perquè vagen fent-se ciutadans, per donar-los eines de coneixement i per tindre'ls unes hores al dia, uns dies a la setmana i moltes setmanes a l’any, que la mare i el pare han de treballar.

Els llibres són uns aparells preciosos i quasi perfectes en el seu disseny, alguns dels quals s’han d’aprendre per examinar-se’n després, i altres es lligen per plaer. Pot fer por pensar que els llibres de llegir –que es lligen pel plaer de llegir llibres- puguen utilitzar-se a l’escola per ensenyar valors; però no és el cas, perquè els valors no s’ensenyen. Encara que tot el que es fa l’escola té a la base i entremig uns valors que s’intenten transmetre, a posta o sense voler, què l’escola ni és neutra ni ho pot ser, que té l’encàrrec legal d’orientar-se cap unes finalitats clares, uns valors: el respecte dels drets i llibertats, la igualtat entre hòmens i dones, la no discriminació per discapacitat, la tolerància, la llibertat dintre els principis democràtics de convivència, la resolució pacífica dels conflictes, la responsabilitat, l’esforç, la pau, la cooperació, la solidaritat, el respecte al medi ambient, a les llengües i a les cultures, l’exercici de la ciutadania i la participació. Conductes o estats finals positius que afavoreixen l’individu afavorint la resta de la societat

Els valors s’eduquen, s’aprehenen, s’incorporen a les estructures de pensament de cadascú al tall de viure, en enfrontar com a protagonista o espectador els esdeveniments més quotidians i els extraordinaris.

Per tal de treballar a l’escola la sèrie de valors enumerats abans el grup-classe hauria d’estar present en moltes situacions i resoldre molts conflictes. Que en la vida real ni es presenten tots en horari lectiu ni davant o enmig d’un grup d’escolars àvids d’acció. I ací entren els llibres, com a contenidors d’històries amb personatges, plantejament, desenvolupament i resolució; amb protagonistes, escenes i paraules que no se’n van ni es recorden de diferent manera segons i moment i l’excitació. I sempre poden tornar a reviure’s, llegint-les. A més, les històries poden estar també il·lustrades, la qual cosa pot ajudar a experimentar millor la història de manera individual o col·lectiva.

Les històries que ens presenten els llibres, seleccionades i adaptades segons l’enteniment que es suposa als possibles receptors, poden ser eines per tractar algun dels valors que es plantegen als documents del centre. Perquè els objectius educatius han de plantejar-se per poder avaluar després els resultats. I els centres educatius han de tindre ben clar què, per què, com i quan volen proposar-li a l’alumnat.

I què es pot fer amb els llibres i les històries que s’hi expliquen, per tractar a la classe temes al voltant dels valors? Moltes coses, com amb les històries que conta l’alumnat, les que es veuen a la televisió o les que es viuen al pati: són la matèria primera des d’on començar a construir. Per això, és fonamental parlar-ne entre tots d’això, obrir debats, utilitzar la paraula. Perquè la paraula, dita, escoltada o llegida, conforma el pensament.

I amb les paraules dels llibres i les paraules del diàleg i el debat es poden plantejar les diferents activitats:

  • ENTENDRE QUÈ PASSA, PER QUÈ PASSA I PODER CONTAR-HO. En primer lloc, cal entendre la història o les històries que es conten al llibre i saber quines coses passen i a causa de què. Esbrinar-ne les causes i les conseqüències, en relació al valor que s’haja triat per tractar. Normalment, deixant de banda les loteries una vegada has decidit jugar-ne, les coses no passen perquè si; solen ser conseqüència d’un fet anterior i causa de fets posteriors. No cal que siga l’argument total del llibre, pot utilitzar-se alguna part on ocórrega alguna cosa que siga rellevant en relació als objectius pedagògics. Després pot pot començar a jugar-se amb la història i els personatges a altres jocs:
  • JOCS DE ROL. Dramatització per part de l’alumnat d’algunes xicotetes escenes del llibre, perquè els actors puguen esbrinar què sentirien els personatges i com reaccionarien si foren ells mateixos. Es tracta d’un entrenament per posar-se en el lloc dels altres; ara, dels qui ixen al llibre.
  • QUÈ PASSARIA SI... Només en canviar alguna cosa pot veure’s com canvia tot. El mestre proposa un moment de la història on es plantegen diferents possibilitats, i l’alumnat, en xicotets grups, continua la història en diferents històries divergents, ho expliquen als companys i companyes i observen els diferents arguments que s’obren com les rames d’un arbre.
  • DES DEL FINAL AL PRINCIPI. L’alumnat només coneix la part final del llibre i han d’anar explicant la història d’enrera a avant, fent que siga coherent. En acabar, es llig la història real que l’autor havia escrit.
  • LLEGIR I CONTAR. El llibre el comença a llegir en silenci un alumne o alumna. Després ho conta resumidament a la resta del grup, que li van fent preguntes per arribar a entendre la història. Només es contesta el que es pregunta, i el que no es sap es pot inventar. Es va continuant llegint en silenci i contant als companys fins que acabe la història.

Aquests jocs, i molts altres que es poden inventar les mestres i els mestres, s’han d’aprofitar per fer moltes preguntes i suscitar moltes respostes: Per què ha fet açò?, Què haurà sentit?, Què pensarà?, Tu, que faries? Ta mare, que diria? I el teu iaio? Com et sentiries si...?, prenent l’argument sempre com una excusa i un exemple de retalls de vides contades. Potser abans o després, en batre i debatre la història li prenga gust al tema i el comente amb els amics o amb la mare, I potser també, li busque més llibres només per plaer de llegir-los.

(publicat a la revista l'Illa, d'Edicions Bromera, núm. 44 Hivern 2006)

No hay comentarios: