EL TERRITORI, LA BASE DE LA VIDA

Allunyant-nos de definicions administratives o economico-polítiques, hauríem de dir que el territori és una porció de superfície de terra que està al nostre voltant, en la qual vivim i de la que ens sentim part i. Hi hauria un territori personal o d’un grup humà: poble, comarca, nació... És la base física sobre la que ens fem persones en comunitat i creixem com a tals.

Per tal de sentir el territori com a propi s’ha d’haver explorat i aprés des de l’experiència i el contacte amb la seua extensió i tot el que hi viu i roman. Però, a hores d’ara, el territori de moltes xiquetes, xiquets, jóvens i adults és un tros de la ciutat, el pati del col·legi, la zona de pubs, el lloc de treball, un quilòmetre de platja o l’habitacle de l’automòbil.

Sense un coneixement del territori per les generacions més jóvens és impossible pensar que ningú no puga defensar-lo per al present i per al futur. No es defensa allò que ni importa ni s’estima. Amb una estima pel propi territori no s’hagueren impulsat, realitzat o consentit tantes barbaritats urbanístiques i projectes de desfeta del paisatge, de la natura, dels rius...

Temps enrera, el territori més a prop, el local i comarcal, s’anava aprenent amb les expedicions infantils pels poble i els seus voltants, les excursions de Pasqua pel terme, el desplaçament a l’hort o al secà amb el iaio o el pare a realitzar les tasques agrícoles. Això sembla haver-se acabat, i ni l’escola –a la que se li sol encarregar tot- d’això s’encarrega, i el territori no es pot aprendre als llibres ni a Internet ni a la televisió.

És per açò que institucions públiques o privades haurien de posar el territori a l’abast de tota la població. Ací a prop, diuen que la Mancomunitat de la Ribera (Valencia, Ribera del Xúquer) planteja unes rutes comarcals en bici, cosa que bona falta fa; o l’Ajuntament d’Alzira que ha començat a netejar una part de la Via Verda Carcaixent-Dènia.

Eduard Sarrió i el seu Fitzcarraldo baixant el RÈQUIÈM pel XÚQUER en barca, (llegim el que ens diu Salvador Llàtzer sobre açò a ALQUIBLES o les propostes per a GENERALITZAR L’ÚS DE LA BICI de Pedro Domínguez Gento (PIQUEU PROPOSTES) són dos exemples pròxims de punts de toc quant a la consciència del territori i la seua aprehensió. Els Ajuntaments, les Mancomunitats, la Generalitat haurien de prendre partit i posar idees i pressupostos per tal que tota la població d’un territori el conega i l’estime com cal i compartisquen aquesta experiència i coneixement. Perquè el territori és la base de la vida personal i social.