sábado, 4 de noviembre de 2017

RESPONSABILITAT MUNICIPAL AMB LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA


RESPONSABILITAT MUNICIPAL, NOVES MANERES DE FER
Han passat ja dos anys llargs des que bona part de pobles i ciutats canviaren el color del seu govern i nous gestors progressistes assumiren els governs municipals. Ni cal dir com es noten en positiu els canvis observats en aquest temps i quins són els projectes que van desenvolupant-se i projectant-se al futur tenint clar que queda molt per fer i, especialment, per trencar la inèrcia autoritària i quasi feudal de les darreres legislatures.
Des de redissenyar el territori urbà i periurbà i la manera en que les persones haurien de relacionar-se amb ell, amb espais per als vianants i per als automòbils, reintroduint la Natura a la ciutat i relligant la ciutat amb l’entorn, a tornar a programar activitats normalitzades i normalitzadores per acostar la cultura o l’art a tothom, des de la diversitat i els interessos de diferents col·lectius.
Les ciutats es defineixen, redefineixen i proclamen –amb més o menys acreditacions oficials, però- com a educadores, amigues de la infància, esportives, inclusives, sostenibles, intel·ligents, de la música, de la cultura, verdes... En aquesta nova etapa s’han realitzat activitats i s’han dissenyat i dut endavant diferents programes i activitats en tots o alguns d’aquests àmbits; s’han plantat arbres, s’han ampliat voreres, s’han establert mesures per a pacificar el trànsit, s’han programat i realitzat noves activitats culturals, esportives o lúdiques, s’han propiciat noves formes de participació al municipi...
La ciutadania va acollint de bon grat els canvis perquè, experimenten les noves realitats i endivinen com podrà ser en el futur quan vagen desenvolupant-se els plans i les estratègies. Esperances de futurs que van fent-se presents, setmana a setmana. I quan reflexione sobre açò em venen repetidament al cap algunes preguntes: Per a qui s’estan fent, redissenyant o projectant aquests pobles i ciutats? Qui haurà de fruir de la Natura a la ciutat? Qui i com experimentarà eixes noves maneres de relacionar-se amb l’entorn, o aprofitarà els nous espais de comunicació i de relacions personals...? Per a fer quines coses? Em referisc a les persones adultes que hauran d’habitar aquests territori d’ací 10 o 20 anys i que ara estan en plena infància i/o adolescència, immersos en la voràgine consumista i d’exaltació de la imatge personal copiada, l’individualisme i l’atenció centrada en allò que ix a les pantalletes, siguen hores de joc, series o cançons que modelen el pensament o intercanvis de missatges i futilitats variades que pretenen ser comunicació i no són més que temps i atenció poc utilitzada. 
 
FAMÍLIA, ESCOLA, CIUTAT
Les persones es formen en tres escenaris fonamentals, pràcticament simultanis en el temps d’aprendre a viure: la família, l’escola i la ciutat/el poble. Cap dels tres és més important, cadascun té el seu lloc i no poden bescanviar-se les responsabilitats en l’educació.
Què estan aprenent les xiquetes i els xiquets, els i les adolescents de la vida i per a la vida? 
Bàsicament -no ens enganyem- a consumir temps i diners, a desitjar tot allò que s’exposa a les prestatgeries, pantalles i qualsevol mostrador que se’ls presente i començar a frustrar-se per no poder abastar tot el que desitgen. A més de bona part d’individualisme gregari i poca empatia i solidaritat.

Quant a l’educació tenim, d’una banda, els models que es presenten a casa, des dels rols més o menys conscients del pare, la mare i altres parents. D’altra, uns objectius didàctics, una presentació i explicació del món des de l’escola, amb les quotidianes interaccions amb els grups d’iguals, de companyes i companys. Les escoles van desenvolupant els currículums, planificant la formació i fent assolir objectius educatius, necessàriament en relació estreta amb les famílies i dintre la comunitat local.
I què hauria de fer la ciutat, el municipi? Sense cap dubte, haurien de facilitar eines a les famílies que els permeten reflexionar i tindre criteris clars per a l’educació dels fills i filles, especialment als moments més crítics i afavorir la seua evolució: inici de la família, entrada a l’escola o adolescència o dificultats sobrevingudes inesperades. També, facilitar als centres educatius materials i activitats per posar al seu abast la història, el territori i la vida de la ciutat com a eina educativa en una constant relació.
RESPONSABILITAT MUNICIPAL
Però, no acaba ací la seua tasca, perquè hi ha altres responsabilitats municipals en la formació ciutadana d’infants, xiquetes i xiquets i adolescents. Cal facilitar espais de reflexió, de joc lliure en companyia, de formació i implicació en la participació i presa de decisions en totes les edats, d’implicació en el canvi de la ciutat, en la problemàtica social local i del món sencer. Cal oferir-los un ventall d’activitats on no siguen únicament receptors i aprenents de consum compulsiu de qualsevol cosa, inclòs l temps, amb persones que els ajuden en el seu creixement personal i en la relació sana i funcional amb les tecnologies i les noves relacions socials, obrint-los ponts al futur.
El paper del municipis ha de ser de ser proactiu. Han de fer el necessari per posar a l’abast d’infants i adolescents espais d’interrelació i de comunicació, amb la possibilitat que puguen aprendre la responsabilitat pròpia en la seua gestió, on puguen programar les seues pròpies activitats i dur endavant els seus projectes. Han d’oferir activitats quotidianes d’oci sa i alternatiu, oportunitats de realitzar activitats de voluntariat i poder comprometre’s amb projectes comunitaris, de recerca, de relacions intergeneracionals o de desenvolupament i solidaritat amb qui ho passa malament. 
 
I, evidentment, cal propiciar la participació des de ben menuts en les decisions que tenen a veure amb el seu present i futur, que són totes les que es prenen perquè, almenys, el futur haurà de ser seu. Una «participació» que no comença ni acaba amb convocatòries i reunions dels Consells Municipals d’Infància o sinònims, encara que caldrà que es constituesquen i funcionen en cada poble o ciutat, per xicotet que siga, com a concreció institucional i visible de la importància i necessitat de tindre present aquesta població de present i de futur. Però sempre que no siguen, clar, un florer que es col·loca periòdicament a les alcaldies o a les sales de plenaris per uns quants dies i es torna a guardar. 
 
No hauríem de sorprendre’ns amb notícies o experiències directes sobre violència juvenil en qualsevol àmbit, sexisme, indiferència i insolidaritat social, addiccions a substàncies o activitats compulsives i poc lògiques, amb poca o gens implicació amb la Natura o la vida en general si no s’ofereix a la Infància i l’Adolescència de cada poble o ciutat l’oportunitat de créixer i comprendre el món en llibertat. Amb amigues i amics i espai i temps per conviure, en contacte amb el territori, aprenent de la història viva de la gent, en relació amb l’experiència de les persones majors i la ingenuïtat dels més menuts, facilitant-los models perquè puguen triar de l’allau de continguts que duu el món modern. Açò només es pot fer des de la curta distància que permet el contacte quotidià, la retroalimentació ràpida i el coneixement del que tenim i dels qui tenim a prop al municipi; i a poc a poc, perquè les coses de les persones i del seu creixement costen i no poden aconseguir-se -només- amb pressupostos, si els hi haguera.

Eduard Hervàs Martínez
Psicòleg
@psicofamilia

No hay comentarios: