Em contava
la mare d'un xiquet de vora quatre anys que havia acabat el primer curs de
l’Escola Infantil que anà a la reunió de final de curs i la mestra els donà un
grapat de papers per als deures de l’estiu del seu fill. El xiquet havia
de fer la feina als fulls, copiant les lletres al llarg i ample de l’estiu, amb
la condició de que “ho fera ben fet”. Perquè, com digué la mestra, no
havien estat tot el curs “ensenyant-los a fer les lletres” perquè ara a casa
desaprenguera el que havia aprés, i “ho fera malament a casa per culpa dels
pares".
La mare es
debatia i dubtava entre dues opcions: el desig de passar de deures i
deixar que el nen s’oblidara de l’ensenyament regulat fins a setembre i b) la por
de no fer-ho i que “li prenguera
mania” per a la resta dels anys d’Escola Infantil en que hauria de ser la
seua mestra. Mala cosa, això de la por dels pares al professorat i que mereix
un article sencer, i mala cosa dubtar entre aquestes dues opcions. Però, li vaig dir, resulta que no s’ha
demostrat encara en cap estudi ni investigació que fer deures a casa augmente
l’aprenentatge escolar de l’alumnat. Les xiquetes i els xiquets aprenen quan
posen en pràctica en la realitat de la vida allò que els han facilitat a
l’escola i no quan han de repetir exercicis o fer còpies a casa al paper.
A pares,
mares, iaios i iaies els fan assumir també el paper afegit de professorat no-qualificat, el que
enverina la vida familiar quotidiana en massa ocasions. En moltes cases hi ha
veritables drames entorn als fulls dels deures, especialment a l'estiu. Hi ha
xiquet o xiqueta que la única cosa que aprén és a estar hores i hores davant el
full, entrenant-se en no fer el que li diuen que cal fer, la qual cosa augmenta
la tensió parental i familiar en traure de les seues casetes al pare i/o a la
mare i, fins i tot, fent-los barallar-se entre ells.
Com a
conclusió i opinió professional meua, els deures escolars de l'estiu haurien
d'estar prohibits per llei i dedicar tot el temps al joc. En veritat, no hi ha
cap norma que obligue a fer els deures però, al contrari, si que la hi ha per a
que juguen. Mirem com el dret a jugar és un dels drets fonamentals de la
Declaració dels Drets de la Infància, un dret tan important com
el de menjar, tindre un nom o tindre una família. Perquè la única manera que
tenen els infants d'aprendre a viure és jugar. Jugant, jugant fan allò més
important que és aprendre.
PROGRAMA ALTERNATIU
DE DEURES A CASA
Però,
considere que les famílies haurien de planificar un programa alternatiu de
deures recomanats per a l'alumnat d'E. Infantil i Primària, que hauria de compondre’s,
entre altres temes i activitats de:
-
Excursions
amb els pares, parents i/o amics per descobrir la geografia a peu pla i gaudir
de la natura.
-
Hores
d'aigua a la platja o a la piscina, per aprendre a nadar, jugar i cansar-se.
-
Llibres per
a mirar, repassar i/o llegir sense resums escrits, perquè els vinga allò de
llegir per plaer.
-
Molts contes
contats, per augmentar la seua imaginació i buscar les histories als llibres.
-
Difrents
sessions d’històries i àlbums fotogràfics familiars, per aprendre a sentir-se
part d'una família, que va més enllà dels pares
-
Hores mirant,
ajudant i embrutant-se en la cuina de casa, per aprendre a menjar i a fer
menjar.
-
Activitat
física: esports, passejos, bicicleta, patins, corda de botar...
-
Hores amb
les amigues i amics, amb joc lliure, per aprendre les relacions i les
activitats comunes.
-
Activitats
extra: veure amagar-se la lluna, veure eixir el sol, anar a un concert de la
Banda o una nit de Jazz, buscar i estudiar formiguers o col·leccionar fulles
d’arbre o pedres del camp.
-
Algun temps
lluny dels pares, per aprendre l'autonomia i que els pares es retroben com a
parella.
-
Ajudar en
les activitats domèstiques, per aprendre responsabilitat i coresponsabilitat.
-
Col·laborar
en la compra diària o setmanal, per aprendre economia i a sumar i restar...
AVALUATS COM
A PARES? PER QUI?
Però el pare
i/o la mare (que de vegades també han discutit per causa dels deures) es senten
avaluats quan el menut o la menuda va a classe a setembre amb el feix de fulls
ben acabats i mostren els deures que han fet -millor o pitjor, a soles o en
companyia- a casa. Què dirà la mestra de nosaltres com a pares si no duu els
deures fets, i ben fets?
Mentrestant,
els xiquets i xiquetes no tenen temps per aprendre a viure, a soles i en
companyia, a projectar invents, a pensar, a emprendre projectes amb les
amistats, a llegir llibres per plaer o a
fer com si s'avorriren. I açò val per als dies i caps de setmana d'entre el
curs com per a les vacances més o menys llargues de tot l'any.
La tasca
escolar s'ha de fer a l'escola i l'ha de manar i controlar el professorat, i
fer-se de la manera que diga el seu Projecte Curricular i Programació de l'Aula
–que haurà d'estar d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre-.
I què poden fer els pare i la mare amb els deures que ja tenen damunt la
taula, tot juliol i agost? Simplement, fer que es perden per casa i apareguen,
o no, el primer dia de classe. I, simplement, dir que "Els vam
perdre el primer dia de les vacances, però el xiquet ha aprés molt i s'ho ha
passat molt bé". Perquè hauran posat en pràctica el programa alternatiu de deures de l'estiu
a casa i els haurà aprofitat per a créixer com a persona, que és el que
importa, i haurà aprés a viure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario