SOBRE ELS DEURES ESCOLARS DE L’ESTIU A CASA

Em contava la mare d'un xiquet de vora quatre anys que havia acabat el primer curs de l’Escola Infantil que anà a la reunió de final de curs i la mestra els donà un grapat de papers per als deures de l’estiu del seu fill. El xiquet havia de fer la feina als fulls, copiant les lletres al llarg i ample de l’estiu, amb la condició de que “ho fera ben fet”. Perquè, com digué la mestra, no havien estat tot el curs “ensenyant-los a fer les lletres” perquè ara a casa desaprenguera el que havia aprés, i “ho fera malament a casa per culpa dels pares". 

La mare es debatia i dubtava entre dues opcions: el desig de passar de deures i deixar que el nen s’oblidara de l’ensenyament regulat fins a setembre i b) la por de no fer-ho i que “li prenguera mania” per a la resta dels anys d’Escola Infantil en que hauria de ser la seua mestra. Mala cosa, això de la por dels pares al professorat i que mereix un article sencer, i mala cosa dubtar entre aquestes dues opcions.  Però, li vaig dir, resulta que no s’ha demostrat encara en cap estudi ni investigació que fer deures a casa augmente l’aprenentatge escolar de l’alumnat. Les xiquetes i els xiquets aprenen quan posen en pràctica en la realitat de la vida allò que els han facilitat a l’escola i no quan han de repetir exercicis o fer còpies a casa al paper.

A pares, mares, iaios i iaies els fan assumir també el paper afegit de professorat no-qualificat, el que enverina la vida familiar quotidiana en massa ocasions. En moltes cases hi ha veritables drames entorn als fulls dels deures, especialment a l'estiu. Hi ha xiquet o xiqueta que la única cosa que aprén és a estar hores i hores davant el full, entrenant-se en no fer el que li diuen que cal fer, la qual cosa augmenta la tensió parental i familiar en traure de les seues casetes al pare i/o a la mare i, fins i tot, fent-los barallar-se entre ells.

Com a conclusió i opinió professional meua, els deures escolars de l'estiu haurien d'estar prohibits per llei i dedicar tot el temps al joc. En veritat, no hi ha cap norma que obligue a fer els deures però, al contrari, si que la hi ha per a que juguen. Mirem com el dret a jugar és un dels drets fonamentals de la Declaració dels Drets de la Infància, un dret tan important com el de menjar, tindre un nom o tindre una família. Perquè la única manera que tenen els infants d'aprendre a viure és jugar. Jugant, jugant fan allò més important que és aprendre.

PROGRAMA ALTERNATIU DE DEURES A CASA

Però, considere que les famílies haurien de planificar un programa alternatiu de deures recomanats per a l'alumnat d'E. Infantil i Primària, que hauria de compondre’s, entre altres temes i activitats de:

-  Excursions amb els pares, parents i/o amics per descobrir la geografia a peu pla i gaudir de la natura.

-  Hores d'aigua a la platja o a la piscina, per aprendre a nadar, jugar i cansar-se.

-  Llibres per a mirar, repassar i/o llegir sense resums escrits, perquè els vinga allò de llegir per plaer.

-  Molts contes contats, per augmentar la seua imaginació i buscar les histories als llibres.

-  Difrents sessions d’històries i àlbums fotogràfics familiars, per aprendre a sentir-se part d'una família, que va més enllà dels pares

-  Hores mirant, ajudant i embrutant-se en la cuina de casa, per aprendre a menjar i a fer menjar.

-  Activitat física: esports, passejos, bicicleta, patins, corda de botar...

-  Hores amb les amigues i amics, amb joc lliure, per aprendre les relacions i les activitats comunes.

-  Activitats extra: veure amagar-se la lluna, veure eixir el sol, anar a un concert de la Banda o una nit de Jazz, buscar i estudiar formiguers o col·leccionar fulles d’arbre o pedres del camp.

-  Algun temps lluny dels pares, per aprendre l'autonomia i que els pares es retroben com a parella.

-  Ajudar en les activitats domèstiques, per aprendre responsabilitat i coresponsabilitat.

-  Col·laborar en la compra diària o setmanal, per aprendre economia i a sumar i restar...

AVALUATS COM A PARES? PER QUI?

Però el pare i/o la mare (que de vegades també han discutit per causa dels deures) es senten avaluats quan el menut o la menuda va a classe a setembre amb el feix de fulls ben acabats i mostren els deures que han fet -millor o pitjor, a soles o en companyia- a casa. Què dirà la mestra de nosaltres com a pares si no duu els deures fets, i ben fets?

Mentrestant, els xiquets i xiquetes no tenen temps per aprendre a viure, a soles i en companyia, a projectar invents, a pensar, a emprendre projectes amb les amistats,  a llegir llibres per plaer o a fer com si s'avorriren. I açò val per als dies i caps de setmana d'entre el curs com per a les vacances més o menys llargues de tot l'any.

La tasca escolar s'ha de fer a l'escola i l'ha de manar i controlar el professorat, i fer-se de la manera que diga el seu Projecte Curricular i Programació de l'Aula –que haurà d'estar d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre-. 

I què poden fer els pare i la mare amb els deures que ja tenen damunt la taula, tot juliol i agost? Simplement, fer que es perden per casa i apareguen, o no, el primer dia de classe. I, simplement, dir que "Els vam perdre el primer dia de les vacances, però el xiquet ha aprés molt i s'ho ha passat molt bé". Perquè hauran posat en pràctica el programa alternatiu de deures de l'estiu a casa i els haurà aprofitat per a créixer com a persona, que és el que importa, i haurà aprés a viure.