Diuen que el cervell té molta capacitat que no hem aprés encara a desenvolupar.
Sembla una fantasia o un miratge pseudocientífic, però m'és indiferent.
Perquè el que està ben clar és que hi ha una impossibilitat física i lògica
de “tindre en el cap”, de ser conscient, de controlar tot allò que una
persona es creu capaç de fer, en un moment concret. El cervell té molta
potència i moltes potencialitats, però té una capacitat limitada de
funcionament en un temps determinat. No es pot ser conscient de tot el
que es té al cap, o tindre-ho tot al cap, en un mateix moment.
És al nostre sistema socioeconòmic, basat en el consum
accelerat i compulsiu, al qui l'interessa que hòmens i dones, xics i
xiques, tinguen el cap ple d'historietes i personatges nous i
hiperactius; de samarretes amb tirants i sense tirants, d'un sol tirant o
paraula d'honor -si això es pot dir en parlar de samarretes-, brodades i
sense brodar, amb randa o sense, de tots i cadascun dels colors de
l'arc de Sant Martí i les seues successives i multiplicades
combinacions, permutacions i variacions. I pantalonets, pantalonots,
llargs, curts, pirates a mig cul o a cul sencer, faldes, faldilles i
faldetes, amb la necessitat que tot combine cada vegada amb si mateix i
amb les espardenyes, sabates, botes o sandàlies o amb els rellotges, els
penjolls i arracades, penjollets i penjollius; les polseres,
polseretes, polseriues, collarius i collarots.
Quant d'esforç per poder
eixir al carrer i sentir que
se sent a gust!! I abans o després, tot allò de la imatge corporal:
potingos per a la cara, per al cos, pintures, cremes, rimels,
pintallavis, anelles, piercings, tatuatges si o no, pentinats, monyos
tintats, retallats, apegats... Tècniques i tractaments per amainar, per
enflaquir, per omplir les mamelles, el cul o els llavis i rebaixar els
malucs o refinar el nas...
APARELLS
O
tindre el cap, els temps i els espais plens d'aparells
d'imatge i similars: ipods, ipads, tablets, càmeres, vídeos, consoles,
consoletes, consoliues, pcboxs, PSPs XPs, XBox i similars, amb programes de jocs i més jocs,
meravellosos, encisadors, que omplen el cervell amb mil històries de mil
mons que mai no es repeteixen i que aconsegueixen unes habilitats i
destreses mai no imaginades en botar, córrer, eliminar enemics, buscar
paraules claus i aparells impossibles, escenaris virtuals i nous,
monstres i superherois., a soles o compartit al moment amb qui sap qui pel meravellós internet. Sabeu què? Tot açò ocupa molt d'espai al
cervell.
Afegirem
la constant i necessària atenció al mòbils, cada vegada més moderns i amb més "possibilitats". i les seues conseqüències:
s'és conscient de tindre tot el dret a trucar, parlar, ser trucats i
parlats, fets un toc o una perduda a cada moment de les
vint-i-quatre hores del dia i de la nit, passant ja dels missatges de text o
d'imatge que s'havien de llegir/contestar amb tota la immediatesa possible a la necessària immediatesa dels whatsapps. A més de les xarxes socials, que cal controlar i atendre al minut.
I el constant desig del telèfon mòbil, abans més xicotet o més compacte i ara ben smartphònic amb la pantalla més gran i amb més aplicacions,, més megapíxels a la càmera, memòria RAM, GPS, video, música, imatges, televisió, 3G o 4G... Sempre n'hi ha un millor i al que cal aspirar.
I ara, que tenim qualsevol televisió a l'hora que siga i en quasi qualsevol lloc. Podem veure al mòbil, a la tablet, al portàtil qualsevol, programa o sèrie. Normalment, sèries, les que cal seguir segons l'ambient, el moment i les amistats. N'hi ha de tot i per a totes les persones.
Potsser no siga tan important l'impacte de les sèries televisives o realitys
-tant s'hi val- quant a les històries que conten que, fins i tot, van encabint-se i ocupant els
racons de la memòria i del coneixement, més reals que la pròpia
realitat perque no solen provocar cap reflexió i duen directament a l'acció/inacció sense passar per cap dels filtres de
l'experiència o del pensament. Allò més important i més greu és que ocupen temps i pensament; un temps on es fa no res i no es pensa cap altra cosa.
Adolescentes i adolescents, adultes i
adults amb la gran preocupació -com no?- del què posar-se, què tindre,
on anar i amb qui per lluir els conjunts i mirar i que et miren a la
besllum; enviar i respondre whatsapp rera whatsapp, picar m'agrada i compartisc al Facebook o tuitar i retuitar qualsevol badall.
Mentrestant, el temps es va esmunyint pels dits com la sorra fina i seca del desert. I tot allò que hauria de ser més important, fins i tot lluitar per la dignitat o per la vida -pròpia o aliena- queda suspés en els límits de la impossibilitat, perquè no hi ha el quan ni potser es recorde el per què.
El cervell, que també necessita més memòria RAM? No, no és el cas. És una trampa més, que els accessoris ocupen el lloc dels fonaments. El capitalisme consumista ordena les prioritats i esmicola els minuts fins fer-los cèntims o bytes i no deixar temps per a res.
No hay comentarios:
Publicar un comentario