Un altre home
ha assassinat una dona amb la qual tenia o havia tingut una relació
sentimental. Ens colpeix més perquè l’ha mort a Guadassuar, la dona era
d’Alzira i l’assassí ha anat a entregar-se a la Guàrdia Civil de Carlet, sembla
que acompanyat d’un germà. Els morts a prop sempre pesen més, es una llei
periodística.
De la noticia
que vaig escoltar a la ràdio i vaig llegir als
diaris electrònics em colpeix una dada, que es repeteix massa vegades: l’home
ja havia estat condemnat per agressió contra una altra dona parella seua feia
uns anys, de qui havia tingut també una ordre d’allunyament.
En aquests casos em solc preguntar si és que l’actual dona no
sabia res de la vida anterior del seu xic i assassí. Normalment si que es sol
saber, però això que diuen amor posa una bena als ulls i un vel al coneixement.
Aquests hòmens agressors solen tindre bones paraules en l’etapa de festeig, de
conquesta. Són capaços de fer creure que la denúncia i la condemna anterior fou
una errada de la justícia, una certa injustícia i un engany de l’altra dona,
que volia fer-li mal.
I la nova xica, ara ja morta, arribava a creure-s’ho, fins
que començaria a patir una relació destructiva, i intentaria deixar-lo-. Però
no, ells són més hòmens i no es deixen deixar, que elles són propietat pròpia i
ells uns bons mascles.
Em fa mal el cor i l’enteniment quan m’assabente que hi ha
adolescents que ja juguen al masclisme als 15, 16 o 17 anys. Xiquetes que es
senten afalagades perquè el seu xic és zelós i s’enfada perquè porte una o
altra roba, parle o no parle amb algú , i es posa en un esgraó superior, com a
mascle dominant i agressor. Són passats perillosos de presents i futurs violents
i de mort.
Dones, mireu ben bé amb qui s’ajunteu, investigueu un poc al
mascle que us agrada, especialment si s’’ha comportat malament –o només si
diuen que ho ha fet- i ha agredit –físicament, emocionalment o psicològicament-
a una altra dona. Qualsevol home violent i agressor ho seguirà sent si no es
posa en mans de professionals per canviar la seua forma de veure el món i les
dones, la seua forma de respondre a les frustracions o a les negatives. I,
primer de res, desconfieu. Pot estar la vostra vida en joc.
Xiquetes, no aguanteu ni un crit, ni una imposició, ni una
agressió física, verbal o emocional del novio. Hi ha molts més xics, molt
millor que eixe, segur. Però, si no és per això, que siga per la vostra
seguretat i per la vostra vida.
Dones, xiques,no els ho poseu fàcil: fugiu i, si cal,
conteu-ho i denuncieu-ho.
Cap agressió masclista més.!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario