En
principi tots tenim la idea
-més o menys reflexionada o intuïtiva-
que
practicar esport de manera habitual és una activitat positiva
per als
xiquets i les xiquetes,
especialment si és un esport d’equip.
Als xiquets i xiquetes des de ben xicotets els agrada el moviment, l’activitat física, amb la qual cosa aprenen a utilitzar el cos i a cremar energies. També, quan van fent-se majors, els agrada realitzar activitats amb d’altres, per tal de sentir-se membres d’un grup i aconseguir coses junts, siga un resultat d’una competició esportiva, un dibuix col·lectiu o una activitat d’investigació escolar.
I és clar, i
així ho diuen els especialistes, que l’esport per als menuts pot ser un
joc, una font de plaer pel que té d’activitat física, de superació
personal i de relació amb els altres, convertint-se en un element més de
la seua educació. Però un element que en principi és positiu pot
arribar a transformar-se en un conjunt de rígides activitats i
obligacions que en lloc d’ajudar-los en la seua evolució i creixement
com a persones del present i del futur, els complique la seua educació
personal.
LA IMPORTÀNCIA DE L’ESPORT PER ALS XIQUETS I XIQUETES
És
clar que l’esport d’equip els dóna als més menuts l’oportunitat de
jugar en companyia, de sentir-se part d’un tot que ha d’estar ben
avingut i cohesionat per poder obtindre resultats positius al marcador,
encara que els resultats del marcador del camp no haurien de ser allò
més important per als xiquets esportistes sinó el mateix fet de jugar.
Perquè quan ens referim a l’esport infantil hauria de quedar clar que
més important que guanyar és:- Aprendre a jugar junts, experimentant directament que el que fa un repercuteix directament en el que fan i faran els companys, i viceversa: el sentiment de pertinència a un grup.
- Sentir-se necessari per a l’equip i sentir com a necessaris a tots els altres, ja estiguen al terreny de joc o esperant com suplents: la valoració personal.
- Aprendre a entrenar-se, a realitzar unes activitats -físiques o no- que pareix que no tinguen que veure amb jugar partits, però que són fonamentals per a poder jugar: la planificació i la constància.
- Saber que hi ha unes regles, més o menys arbitràries, que són les que conformen i emmarquen aquella activitat i la converteixen en esport: les normes en la vida.
- Passar-s’ho bé jugant i entrenant, però també parlant del partit i de l’entrenament, pensant i expressant com s’han sentit jugant, guanyant o perdent...: la reflexió personal i la comunicació.
- Prendre-li gust a l’activitat esportiva perquè continue practicant-la al llarg de la seua vida, siga en equip o individualment: l’educació física.
No hay comentarios:
Publicar un comentario