Em conta una mare
d’un xiquet de vora quatre anys que ha acabat el primer curs de
l’Escola Infantil (3 anys) que anà a la reunió de final de curs i
la mestra els donà un grapat de papers per als deures de l’estiu
del seu fill.
El xiquet havia de
fer la feina als fulls, copiant les lletres al llarg i ample de
l’estiu, amb la condició de que “ho fera ben fet”. Perquè la
mestra, afegí, no havia estat treballant tot el curs ensenyant-los
les lletres "perquè ara ho fera malament a casa per culpa dels pares".
La mare dubtava i
es debatia entre dues opcions: a) el desig de passar de deures i deixar
que el nen s’oblidara de l’ensenyament regulat fins setembre i b) la
por de no fer-ho i que “li prenguera mania” per a la resta
dels anys d’E. Infantil en que hauria de ser la seua mestra. Mala
cosa, això de la por dels pares al professorat i que mereix un
article sencer.
No
s’ha demostrat encara en cap estudi ni investigació que fer deures
a casa augmente l’aprenentatge escolar de l’alumnat. Les xiquetes
i els xiquets aprenen quan posen en pràctica en la realitat de la
vida allò que els han facilitat a l’escola i no quan han de
repetir exercicis o fer còpies casa al paper.
A pares,
mares i iaos els fan assumir també el paper afegit de professorat
no-qualificat, el que enverina la vida familiar quotidiana en
massa ocasions.
En moltes cases hi
ha veritables drames entorn als fulls dels deures, especialment a
l'estiu. Però hi ha xiquet o xiqueta que la única cosa que aprén
és a estar hores i hores davant el full, aprenent a no fer el que li
diuen que cal fer, augmentant la tensió parental familiar i
traient de les seues casetes al pare i/o a la mare.
Per això, és una opinió professional meua, els deures escolars
de l'estiu haurien d'estar prohibits per llei. En veritat, no hi ha
cap norma que els obligue a fer els deures però, al contrari, si que la hi ha per a que juguen.
Mirem com el dret a jugar és un dels drets fonamentals de la
Declaració dels Drets de la Infància, un dret tan important com el de
menjar, tindre un nom o tindre una família. Perquè la forma que
tenen els infants d'aprendre a viure és jugant.
PROGRAMA ALTERNATIU DE
DEURES A CASA
Si de cas, els deures recomanats
per a l'alumnat d'E. Infantil i Primària haurien de
composar-se, entre altres coses, de:
- Excursions amb els pares, parents i/o amics per descobrir la geografia a peu pla i gaudir de la natura.
- Hores d'aigua a la platja o a la piscina, per aprendre a nadar, jugar i cansar-se.
- Llibres per a repassar i/o llegir, perquè els vinga allò de llegir per plaer.
- Contes contats, per augmentar la seua imaginació i buscar les histories als llibres.
- Històries familiars, per aprendre a sentir-se part d'una família, que va més enllà dels pares
- Activitats extra: veure amagar-se la lluna, veure eixir el sol, anar a un concert de la Banda o una nit de Jazz, buscar i estudiar formiguers o col·leccionar fulls
- Hores en la cuina de casa, per aprendre a menjar i a fer menjar.
- Activitat física: esports, passejos, bicicleta...
- Hores amb les amigues i amics, amb joc lliure, per aprendre les relacions i les activitats comunes.
- Temps lluny dels pares, per aprendre l'autonomia i que els pares es retroben com a parella.
- Ajudar en les activitats domèstiques, per aprendre responsabilitat.
- Col·laborar en la compra diària o setmanal, per aprendre economia i a sumar i restar...
AVALUATS
COM A PARES? PER QUI?
Però el pare
i/o la mare (que de vegades també han discutit per causa dels
deures) es senten avaluats quan el menut o la menuda va a classe a
setembre amb el feix de fulls ben acabatsi mostren els deures que han
fet -millor o pitjor, a soles o en companyia- a casa. Què
dirà la mestra de nosaltres com a pares si no duu els deures fets, i
ben fets??
Mentrestant, els
xiquets i xiquetes no tenen temps per aprendre a viure, a soles i en
companyia, a
projectar invents, a pensar, a emprendre projectes amb les amistats, a llegir llibres per plaer o a fer com si
s'avorriren. I açò val per als dies i caps de setmana d'entre el
curs com per a les vacances més o menys llargues de tot l'any.
La tasca escolar
s'ha de fer a l'escola i l'ha de manar i controlar el professorat, i
fer-se de la manera que diga el seu Projecte Curricular i Programació de l'Aula –que haurà
d'estar d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre-.
I què poden fer els pare i la
mare amb els deures que ja tenen damunt la taula, tot juliol i agost?
Simplement, fer que es perden per casa i apareguen, o no, el primer
dia de classe. I, simplement, dir que "Els vam perdre el
primer dia de les vacances, però el xiquet ha aprés molt i s'ho ha
passat molt bé". Perquè hauran posat en pràctica el
programa alternatiu de deures de l'estiu a casa i els haurà
aprofitat per a créixer com a person, que és el que importa, i
haurà aprés a viure.
Eduard Hervàs Martínez
Psicòleg
@psicofamilia
Psicòleg
@psicofamilia
2 comentarios:
Totalment d'acord.
Gràcies, és el que jo dic
Publicar un comentario