martes, 2 de julio de 2013

LA COMPLICACIÓ FAMILIAR DELS DEURES ESCOLARS A L'ESTIU (I A L'HIVERN, TAMBÉ)



DEURES ESCOLARS PER A CASA, BEN FETS, COM CAL 

Em conta una mare d’un xiquet de vora quatre anys que ha acabat el primer curs de l’Escola Infantil (3 anys) que anà a la reunió de final de curs i la mestra els donà un grapat de papers per als deures de l’estiu del seu fill. 
 
El xiquet havia de fer la feina als fulls, copiant les lletres al llarg i ample de l’estiu, amb la condició de que “ho fera ben fet”. Perquè la mestra, afegí, no havia estat treballant tot el curs ensenyant-los les lletres "perquè ara ho fera malament a casa per culpa dels pares". 
 
La mare dubtava i es debatia entre dues opcions: a) el desig de passar de deures i deixar que el nen s’oblidara de l’ensenyament regulat fins setembre i b) la por  de no fer-ho i que “li prenguera mania” per a la resta dels anys d’E. Infantil en que hauria de ser la seua mestra. Mala cosa, això de la por dels pares al professorat i que mereix un article sencer.
No s’ha demostrat encara en cap estudi ni investigació que fer deures a casa augmente l’aprenentatge escolar de l’alumnat. Les xiquetes i els xiquets aprenen quan posen en pràctica en la realitat de la vida allò que els han facilitat a l’escola i no quan han de repetir exercicis o fer còpies  casa al paper. 
A pares, mares i iaos els fan assumir també el paper afegit de professorat no-qualificat, el que enverina la vida familiar quotidiana en massa ocasions. 
En moltes cases hi ha veritables drames entorn als fulls dels deures, especialment a l'estiu. Però hi ha xiquet o xiqueta que la única cosa que aprén és a estar hores i hores davant el full, aprenent a no fer el que li diuen que cal fer, augmentant la tensió parental  familiar i traient de les seues casetes al pare i/o a la mare.  
 
Per això, és una opinió professional meua, els deures escolars de l'estiu haurien d'estar prohibits per llei. En veritat, no hi ha cap norma que els obligue  a fer els deures però, al contrari, si que la hi ha per a que juguen. Mirem com el dret a jugar és un dels drets fonamentals de la Declaració dels Drets de la Infància, un dret tan important com el de menjar, tindre un nom o tindre una família. Perquè la forma que tenen els infants d'aprendre a viure és jugant.
PROGRAMA ALTERNATIU DE DEURES A CASA
Si de cas, els deures recomanats per a l'alumnat d'E. Infantil i Primària haurien de  composar-se, entre altres coses, de:
  • Excursions amb els pares, parents i/o amics per descobrir la geografia a peu pla i gaudir de la natura.
  • Hores d'aigua a la platja o a la piscina, per aprendre a nadar, jugar i cansar-se.
  • Llibres per a repassar i/o llegir, perquè els vinga allò de llegir per plaer.
  • Contes contats, per augmentar la seua imaginació i buscar les histories als llibres.
  • Històries familiars, per aprendre a sentir-se part d'una família, que va més enllà dels pares
  • Activitats extra: veure amagar-se la lluna, veure eixir el sol, anar a un concert de la Banda o una nit de Jazz, buscar i estudiar formiguers o col·leccionar fulls
  • Hores en la cuina de casa, per aprendre a menjar i a fer menjar.
  • Activitat física: esports, passejos, bicicleta...
  • Hores amb les amigues i amics, amb joc lliure, per aprendre les relacions i les activitats comunes.
  • Temps lluny dels pares, per aprendre l'autonomia i que els pares es retroben com a parella.
  • Ajudar en les activitats domèstiques, per aprendre responsabilitat.
  • Col·laborar en la compra diària o setmanal, per aprendre economia i a sumar i restar...


AVALUATS COM A PARES? PER QUI?
Però el pare i/o la mare (que de vegades també han discutit per causa dels deures) es senten avaluats quan el menut o la menuda va a classe a setembre amb el feix de fulls ben acabatsi mostren els deures que han fet -millor o pitjor, a soles o en companyia- a casa. Què dirà la mestra de nosaltres com a pares si no duu els deures fets, i ben fets??
Mentrestant, els xiquets i xiquetes no tenen temps per aprendre a viure, a soles i en companyia, a projectar invents, a pensar, a emprendre projectes amb les amistats,  a llegir llibres per plaer o a fer com si s'avorriren. I açò val per als dies i caps de setmana d'entre el curs com per a les vacances més o menys llargues de tot l'any.
La tasca escolar s'ha de fer a l'escola i l'ha de manar i controlar el professorat, i fer-se de la manera que diga el seu Projecte Curricular i Programació de l'Aula –que haurà d'estar d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre-. 
 
I què poden fer els pare i la mare amb els deures que ja tenen damunt la taula, tot juliol i agost? Simplement, fer que es perden per casa i apareguen, o no, el primer dia de classe. I, simplement, dir que "Els vam perdre el primer dia de les vacances, però el xiquet ha aprés molt i s'ho ha passat molt bé". Perquè hauran posat en pràctica el programa alternatiu de deures de l'estiu a casa i els haurà aprofitat per a créixer com a person, que és el que importa, i haurà aprés a viure. 


Eduard Hervàs Martínez
Psicòleg

@psicofamilia

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Totalment d'acord.

Unknown dijo...

Gràcies, és el que jo dic