ELS JOGUETS INFANTILS I LA NECESSITAT DE JUGAR

JUGANT, JUGANT...

Com cada any per aquestes dades, ens n'adonem que s’acosta Nadal pels llums al carrer, els torrons als supermercats i els catàlegs de joguets que ens deixen a la bústia, unes eines per posar atents els xiquets i les xiquets i que comencen a demanar; a fer llistes de regals; a desitjar tindre molts regals, a voler obrir molts paquets.

 

Hi ha moltes possibilitats de fer regals les persones, estimades o no, però el “joguet” continua sent un element fonamental quant als regals i les il·lusions infantils i als negocis adults. Hi ha roba, materials d'esport, llibres, … Però on es centra el Nadal i els Reis ´ñes en els joguets, clar.

Abans de res pregunte, «com podríem definir el joguet?» És fàcil respondre que és un objecte que serveix per a jugar. Si continue preguntant, «què és jugar?», la cosa no està ja tan fàcil, perquè la resposta sol ser: «jugar es...jugar»

Jugar és la manera que tenen els els xiquets i les xiquetes d'aprendre i aprendre a viure. Si ens fixem, des que naixen, sense que ningú els haja d'ensenyar, estan ja jugant. Comencen a jugar movent-se i així aprenen a moure's, jugant a repetir una i el mateix moviment fins que el dominen i en comencen un altre. Després tiren totes les vegades la pilota o el nino fora del bressol o del parc, llancen la boleta, boten a la corda, pugen a la cadira, visten i desvisten la nina, estiren el camió, paren taula amb la seua escuradeta i donen el dinar a les nines o a la mare.

Les xiquetes i els xiquets aprenen a viure, jugant jugant. A soles o en companyia, a casa, al carrer -quan els deixen- o al parc. També a l'escola, comencen a aprendre de lletres, de colors, de formes i de quantitats, fins que l'escola s'oblida que jugar és la millor forma, la forma natural d'aprendre. Van assajant com ser majors reproduint en els seus jocs el que fan els adults: pares i mares, mestres, metgesses, policies…

Però el joc es pot fer amb joguets o sense. I amb joguets fabricats expressament per al joc infantil, allò que anomenem específicament com a "joguet", o amb altres coses que no pensem que ho són però que en fan la funció: objectes de la Natura -palets, pedretes, terra, fulles d'arbre, floretes, aigua...- o del món dels adults -cassoles, pinces, draps, caixes de cartró-. També, es pot jugar sense res, amb el propi cos i el moviment: córrer, ballar, pujar, baixar o fer coses amb les mans i els peus. Amb tot açò juguen, tots hem jugat.

ELS JOGUETS, QUINS JOGUETS?

Ara mateix el joguet ha esdevingut un objecte de consum i de fabricació industrial, un gran negoci i molts xicotets negocis, però ha de quedar ben clar que el que importa no són els joguets sinó el joc mateix, el fet de jugar i facilitar que es jugue. A més, amb joguets o sense, les xiquetes i els xiquets necessiten tres elements molt importants per a poder jugar: temps, espai i altres persones, tres elements que els adults els haurem de facilitar perquè tinguen un desenvolupament com cal. Amb el joc amb persones, en un lloc i un temps determinats aprendran a viure i a relacionar-se amb altres persones, a gestionar el temps i a responsabilitzar-se de l'espai.

Però estem a prop de Nadal i Reis, temps de regals i, fins i tot, de joguets, pel que aprofitaré per fer un resum dels requisits que necessiten complir eixos joguets que anirem a comprar perquè puguen ser elements positius per al joc:

• Els joguets s'han de deixar jugar, no poden ser objectes que juguen sols al terra o damunt la taula, perquè això no seria jugar; jugar és acció i interrelació xiquets-joguet, xiquets-xiquets.
• No haurien de centrar-se en les diferències de gènere, ni «de xiquet» ni «de xiqueta»; si no, no els ajudaran a fer-se majors allunyant-los de prejudicis sexistes.
• Millor pocs que massa; que la quantitat complica el fet de jugar, afavoreix el consumisme desbordat i, a més, després han d'arreplegar-se i això sol complicar la vida familiar.
• Hem d'assegurar-nos que siguen segurs, que no es trenquen i puguen i fer mal, que no tinguen peces xicotetes que puguen ser perilloses, segons l'edat.

En resum, el més important que fan els xiquets i xiquetes és jugar, començant a comprendre i aprendre el món que els envolta i assajant el futur. Els pares i les mares tenen la responsabilitat de la seua educació i, amb això, la responsabilitat del que juguen i amb què. Ara és més difícil que juguen amb altres xiquets en el carrer, perquè el carrer no es considera segur com abans i no se'ls deixa eixir lliurement a jugar, pel que cal buscar-los alternatives: parcs, ludoteques, les cases de les amistats. Llocs on hi haja altres xiquets i puga hi haver algun joguet.

VALS DE JOC: UNS ALTRES REGALS, QUE FAN JUGAR TAMBÉ

Pose a la vostra disposició un àlbum d’activitats on amb una llarga sèrie de regals, («Vals de Joc») que no són joguets i que els pares i les mares poden aprofitar per estar junts amb les filles i fills, passar-ho bé fer la vida i el futur en companyia. I, clar, passar-ho molt bé i inventar noves maneres de relacionar-se i de viure a casa i fora. Només cal obrir, imprimir, retallar i atrevir-se a compartir aquest recull d'activitats diferents i ben barates, que és segur que els agradaran.

 

 

Eduard Hervàs.

Psicòleg

@psicofamilia